Others

Temps de por i silenci. L'Alcora durant la Guerra Civil i primer franquisme

Description
El poble de l'Alcora no fou aliè als grans esdeveniments que ocorregueren a l'Espanya dels anys trenta del segle passat. Durant el període de la Guerra Civil fou protagonista de diversos fets destacables com la implantació del comunisme
Categories
Published
of 16
All materials on our website are shared by users. If you have any questions about copyright issues, please report us to resolve them. We are always happy to assist you.
Related Documents
Share
Transcript
  1 Temps de por i silenci. L’Alcora durant la Guerra Civil i primer franquisme A LEJANDRO M ONTESINOS S ANZ  C ENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA LOCAL  U NIVERSITAT J AUME I Resum El poble de l’Alcora no fou aliè als grans esdeveniments que ocorregueren a l’E spanya dels anys trenta del segle passat. Durant el període de la Guerra Civil fou protagonista de diversos fets destacables com la implantació del comunisme llibertari o la gran activitat que  protagonitzaren alguns grups anarquistes. Fruit d’açò fou la po sterior repressió portada a terme, d’unes quotes tant elevades que la situen com a una de les localitats on aquesta va ser més elevada de tot el País Valencià. Tot açò no pot esborrar les reformes efectuades durant la Segona República, demostrant que fou un període de progrès. Paraules clau: Guerra Civil, Alcora, Batalla de Llevant, repressió. Resumen El pueblo de l’Alcora no resultó ajeno a los grandes acontecimientos ocurridos en España durante los años treinta del siglo pasado. Durante el periodo de la Guerra Civil fue protagonista de varios hechos destacables como la implantación del comunismo libertario o la gran actividad protagonizada por algunos grupos anarquistas. Fruto de todo esto fue la posterior represión llevada a cabo, de unas proporciones tan elevadas que la sitúan como una de las localidades con la tasa de represión más elevada de todo el País Valenciano. Todo esto no pudo borrar las reformas efectuadas durante la Segunda República, demostrando que fue un periodo de progreso. Palabras clave:  Guerra Civil, Alcora, Batalla de Levante, represión.  2 INTRODUCCIÓ El dia 17 de juliol de l’any 1936 es posà fi a un somni efímer.   El colp d’Estat dut a terme  per les tropes franquistes significà la fi d’un període reformador de cinc anys. Tres anys de cruenta guerra van donar pas a quaranta anys de règim totalitari, amb una repressió mai vista fins aleshores. D’un període enlluernad or, reformador i democràtic es passà a un període on la por, la repressió  —  sistematitzada i amb venjança davant dels vençuts des del primer moment (Monlleó 2014, 12)  —    i la censura foren el dia a dia d’aquelles persones.   En el present treball tractarem d’ aprofundir sobre els fets que ocorregueren al poble de l’Alcora durant la dècada dels anys trenta. L’objectiu que pretenem dur a terme no és altre que donar a conèixer  —sense excedir els límits d’aquesta aportació—   com va afectar la Guerra Civil i el primer franquisme a aquest poble. Conèixer aquest període fonamental del segle XX pot ajudar, en gran manera, a comprendre la societat actual en què vivim, ja que és evident que encara queden restes d’aquest passat en el nostre dia a dia.  Per poder dur a terme els objectius esmenats, dividirem el següent treball en tres parts. En primer lloc, per contextualitzar, explicarem el període de la Guerra Civil, on narrarem els fets més destacats, com la formació de la Col·lectivitat o l’actuació del grup  Los Inseparables . Després parlarem sobre la Batalla de Llevant, centrant-nos, principalment, en com va ser l’avanç de les tropes colpistes per la comarca de l’Alcalatén fins aplegar a l’entrada d’aquestes al poble de l’Alcora. Finalment, veurem la forta repressió que va   sofrir la població d’Alcora, tant masculina com femenina  –  desconeguda i silenciada durant molts anys  –  , una volta guanyada la Guerra el bàndol sublevat. L'amnèsia col·lectiva viscuda per part dels polítics durant la Transició, va fer que els fets ocorregut s durant la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme caigueren en l’oblit (Monlleó 2014, 11). Açò provocà que no es parlara sobre aquests temes durant molts anys, fent del silenci l’arma per a l’oblit. En un poble com l’Alcora aquest silenci i obl it encara és major donat l’alt nivell de repressió que va sofrir després de la victòria franquista. Juan Luís Porcar reflecteix a la perfecció aquest fet: «l’Alcora és sens dubte la població més castigada per la repressió franquista a la comarca i una de les més afectades, amb un dels índexs més elevats no solament de la província, sinó també del conjunt del País Valencià» (Porcar 2016, 190). Aquesta repressió es deu  –  o fou conseqüència  –   al paper destacat que va tenir el poble durant la Guerra Civil. Record em que l’Alcora fou un dels pocs llocs on, durant uns mesos, s’instaurà el  3 comunisme llibertari. A més, grups anarquistes, on destaquen els anomenats  Los Inseparables , actuaren de forma sistematitzada exercint la seua violència, creant por a tota la comarca de l’Alcalatén.  És important, per part dels historiadors i historiadores, donar veu a aquestes microhistòries per així poder tindre una visió més completa dels fets que van ocórrer a nivell global. El fi d’un somni. La Guerra Civil a l’Alcora (1936-1938) El 17 de juliol de 1936 Espanya quedà dividida en dos bàndols: els llocs on va triomfar el cop d’Estat i els llocs on no triomfà. Franco acabava de signar l’Estat de Guerra donant pas a un període de tres anys de Guerra Civil. Alfredo Fornas explica com les causes de la guerra han generat controvèrsia. En l’imaginari franquista insistiren que la Guerra era necessària per a salvar Espanya dels comunistes i dels maçons. Una volta començat el conflicte, els sublevats  justificaren el colp d’Estat c om a mitjà per lluitar contra la revolució, creada per ells mateixos. El que queda clar, després d’haver vist el període reformador i d’evolució democràtica que significà la Segona República, és que aquests anys no eren els millors per a les classes conservadores tradicionals  –  Església, exèrcit, burgesia  –   que veien com perdien el control de la societat (Fornas 2016:197). Recuperar aquest control i impedir que les classes populars aconseguiren la llibertat i la igualtat, va fer que comencés un dels episodis més cruents de la història d’Espanya, on hi hagué mort i repressió en ambdós bàndols.   A l’Alcora, el començament de la Guerra Civil estigué plagat d’esdeveniments. Tres dies després de començar la contesa, els membres de la CNT i de la FAI aconseguiren el control de la població, al mateix temps que desarmaven a la gent afí al règim i creaven les Milícies de Control. 1  En aquest mateix instant es creà el Comitè Revolucionari Regional. 2  Una de les primeres mesures acomplides per dit Comitè fou la implantació del Comunisme Llibertari com a sistema econòmic i estil de vida. Perquè aquest sistema funcionés  –   i ajudara a consolidar-ho i defendre-ho  –    crearen el Tribunal d’Urgència. El president d’aquest tri bunal fou Ramón 1 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora 2 Aquest C omitè estigué creat per Vicente Bonet Bachero qui fou el president. L’acompanyaren en el Comité Ernest Branchat Nebot, José Martí Nebot i Ramón Aicart Andrés  –   tots tres membres de la FAI  –   i foren recolzats per 7 persones més de la localitat.  4 Vitureira Peña, assistit per Enrique Remolar Ferris, Braulio Montes Cercos i Manuel Gasch Garcés. 3  Aquest Tribunal  –substituït al setembre d’aquest any pel tribunal Popular–   era l’encarregat de comprovar i resoldre les denúncies sobre els enemics de la revolució (Pagès 2009, 540). Un altre dels acords que s’efectuaren durant aquests primers dies fou el enviar una comissió  –  composta per Ramón Ribés Badenes i Joaquim Gozalbo Gasch  –   a Barcelona per gestionar la vinguda al municipi d’un grup d’anarquistes, conegut més tard pel nom de  Los    Inseparables . 4   Mentre que aquesta comissió s’encontrava a Barcelona, el Comitè dugu é a terme la recollida d’or, plata i joies de les persones de dretes. 5  Sobre el dia 10 d’agost aplegaren de Barcelona Joaquim Gozalbo i Ramón Ribés amb els nou individus que formaven el grup anomenat  Los Inseparables . 6  La seua funció principal fou la d’exercir un control –  basat en la repressió  –   sobre la comarca, per poder organitzar-la. Segons la Causa General el primer assassinat d’aquest grup es produí el dia 15 d’agost, només uns cinc dies després de la seua arribada. Fins a vint-i-quatre persones de dretes foren assassinades a l’Alcora, d’un total de cinquanta -nou si comptem poblacions del voltant. 7   L’últim assassinat de  Lo s  Inseparables   a l’Alcora, del qual tenim constància, fou el 8 de desembre del 1936, quasi quatre mesos després de la seua arribada. Després d’aquesta data, marxaren cap a Castelló, on seguiren amb els actes delictius (Pagès 2009, 546). A banda dels assassinats, aquest grup d’anarquistes fou el causant i instigador –del dia 15 al 30 d’agost–   de la destrucció i crema d’imatges, altars... a més de saquejar fins vint -i-dues cases de gent afí al règim i confiscar-se dels seus bén s, destruir l’arxiu municipal o el mobiliari de l’ajuntament, entre d’altres. 8  Per dur a terme l’extracció de bens es creà un Comitè de Confiscacions presidit per Braulio Montes Cercos acompanyat per Vicente Gasch Salvador (tresorer), Vicente Pallarés Prats, José Chiva Tormás, José Miravet Lluesma (secretari) i Salvador Maneus Gil (vocal). 9   3 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora 4 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora 5 Entre el poble d’Alcora i Lludient s’arreplegaren 34 onzes d’or, 400 francs i 800 monedes de plata, entre altres. Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora 6 Formaren part d’aquest grup: Vicente Silvestre –  lider de la banda  –  , Joaquim Gañana, Leandro Orozco, Pedro Fernández, Lázaro Toreal, Emilio Castells, Manuel Rubio, Jaime Font Salas, Enrique Moya. Causa General província de Castelló, número 4, txeques. També sumaríssim militar núm738 7 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora; també Causa General Província de Castelló, número 5, ram Alcora. En aquesta darrera el número augmenta de 24 a 27 assassinats. 8 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora; també Causa General província de Castelló, número 5, ram Alcora. 9 Causa General Província Castelló, peça separada núm.26, Alcora  5 UN PILAR EN LA POLÍTICA REPUBLICANA REVOLUCIONARIA. L’EXEMPLE DE LA COL·LECTIVITAT D’ALCORA  Des del començament de la Guerra, per influència de les idees anarquistes, es van anar formant a la província de Castelló les col·lectivitats. L'any 1937 hi ha constància de 45 a tota la província. Aquesta xifra no és del tot vàlida ja que com afirma Manuel Vicent Balaguer: «es posible que este número fuera superior, puesto que en ningún momento se habla de poblaciones en las que se hubiera declarado o proclamado el comunismo libertario, como en el caso de Alcora» (Balaguer 2006, 150). L’objectiu de les col·lectivitats era el d’abolir els caciquismes i fer una gestió dels  beneficis on tots foren iguals. D’aquesta forma, les col·lectivitats es convertiren en els pilars de la política de la República revolucionaria a la rereguarda (Fornas 2016, 383). Dins de les col·lectivitats podem veure que no totes estaven formades uniformement sinó que podem distingir diferents tipus, depenent el municipi. D ’una banda, les col·lectivitats de la UGT-FETT, les quals propugnaven la no- violència, fomentar l’ajuda, impulsar les cooperatives i respectar la xicoteta propietat. Per altra banda, les col·lectivitats de la CNT-AIT defensaven un model revolucionari basat en la reforma agrària i el concepte de comunisme llibertari, fomentant el col·lectivisme com a sistema més beneficiós per a tots. Per a ells la col·lectivitat era com una eina per a educar els treballadors del camp i en un futur poder implementar un règim comunista. Al poble de l’Alcora e l Comitè Antifeixista Comarcal fou el que donà peu a la col·lectivitat, 10  encarregant-se de la seua organització El Sindicato Único de Oficios Varios amb ajuda dels ja nombrats  Los Inseparables . Aquest sindicat fou fundat el desembre de 1932  –  amb seu a la Plaça l’Església–    i l’octubre de 1936 ja tenia 1125 afiliats (Kaminski 1976, 100). Seguint l’obra de l’autor prussià H.E Kaminiski podem veure com era el funcionament del Comitè 11  al poble de l ’Alcora. Aquest Comitè era el  pater familias,  ja que ho posseïa tot, ho dirigia tot i s’ocupava de tot. Per aconseguir la igualtat s'anul·laren els diners al poble –  unes 100000 pessetes que passaren a mans del Comitè  –   i foren substituïts per bons. Aquests bons 10 La junta de la col·lectivitat lliure de camperols estava formada per José Chiva Tomás, Braulio Montes Cercos, Jaime Añó Pardo, Vicente Pallarés Prats, Juan Bachero Safón i Vicente Gasch Salvador, entre altres. Arxiu històric i de defensa de Madrid. Expedients Sumaríssims de la província de Castelló, nº738 11 Aquest Comité Comarcal estava format per Jaime Añó Pardo, Joaquín Gozalbo Gasch, Ramón Vitureira Peña i Ramón Aicart Andrés. Arxiu històric i de defensa de Madrid. Expedients Sumaríssims de la província de Castelló, nº738
Search
Related Search
We Need Your Support
Thank you for visiting our website and your interest in our free products and services. We are nonprofit website to share and download documents. To the running of this website, we need your help to support us.

Thanks to everyone for your continued support.

No, Thanks
SAVE OUR EARTH

We need your sign to support Project to invent "SMART AND CONTROLLABLE REFLECTIVE BALLOONS" to cover the Sun and Save Our Earth.

More details...

Sign Now!

We are very appreciated for your Prompt Action!

x